dimecres, 11 de març del 2009
La Verol·la
La Verol·la és una malaltia molt contagiosa que ja gairebé no existeix. Els seus principals símptomes són un intens picor cutàni, febre i l'aparició de berruguetes a la pell. El diagnòstic d'aquesta malaltia és ben senzill: només s'ha de prendre la temperatura corporal i després observa la pell.
La verol·la és provocada per un virus que prové de la Índia i, avui dia, sol afectar als països subdesenvolupats. Va ser descoberta per Lady Montagu l'any 1689. Ella mateixa també va descobrir la vacuna que és present avui dia.
Aquesta malaltia aafecta als humans.
Ala fotografia adjunta s'hi pot veure el Variola el virus causant de la Verol·la
La Varicel·la
La Varicel·la és una malaltia força comuna, sobretot en els nens. Es produïda per un virus que es transmet a través de la pell i prové dels països tropicals. El principals símptomes són la febre, la constant picor cutànea i l'aparició de petits granets a la pell. El diagnòstic és bastant senzill ja que només s'han d'observar els símptomes i tot seguit, fer una exploració de la pell. El tractamen més útil són les pols contra el picor i la inflamació. Pel mal de cap és recomanable , per als nens petits el Dalsy i per els adults l'ibruprofè.
Actualment tots els països poden estar infectats pel virus de la varicel·la i els nens són els que més possibilitats tenen de contraure-la.
A la fotografia es pot veure clarament el virus de la varicel·la.
La Tuberculosi
La Tuberculosi és una malaltia que pot afectar a diversos òrgans del nostre cos. Principalment afecta al pulmó o al ronyó i es produïda per un bacteri que es transmet per via oral . Els principals símptomes d'aquesta malaltia són la febre alta, els calfreds, la excessiva mucossitat i els estosecs amb sang. Per fer el diagnòstic s'utilitza una proba concreta anomenada proba de la tuberculina . També es recomanable fer un anàlisi de sang. El tractament més utilitzat són uns antibiòtics especials que són part del tractament de la tuberculosi (tractament de la TBC). Aquesta malaltia si no és ben tractada o no es detecta a temps pot ocasionar la mort del pacient.
La tuberculosi prové dels Estats Units i actualment, tots els països tenen possibilitats de tenir la malaltia. Afecta als humans i existeix la vacuna contra la tuberculosi.
A la fotografia adjunta s'hi poden observar els bacteris portados d'aquesta malaltia.
La Triquinosi
La Triquinosi és una malaltia que , en l'actualitat, només afecta als països del tercer món. El causant d' aquesta malaltia és un cuc microscòpic que es transmet a l'organisme per via oral (aigua o aliments contaminats). Els símptomes que causa són la rigidesa muscular, febre molt alta i mal de cap. El diagnòstic que s'utilitza per saber si un pacient té o no aquesta malaltia és el següent: primerament el pacient reb unes radigrafíes. Després se li fa un anàlisi de sang i, finalment, una resonància. El tractament més eficaç per eliminar el cuc del nostre organisme són els antibiòtics.
La Triquinosi prové de l'Àfrica i pot afectar tant a humans com a animals.
A la imatge es poden veure les larves del cuc causant de la Triquinosi.
dimarts, 10 de març del 2009
El Tifus
El Tifus és una malaltia d'orígen bacteriani que prové de l'Amèrica central. Els seus símptomes són: Febre altaa (42-43ºC), cefalàlgia i clafreds. Es transmet a través de la picada d'un mosquit que habita a l'Amèrica Central (que és d'on prové), per tant és de transmissió cutànea. El dagnòstic consisteix en realitzar un anàlisi de sang i un altre d'orina i el trectamen a què es sotmet el pacient són els antibiòtics.
El tifus també afecta als animals a part de les persones. Els qui tenen més riscs a patir la malaltia són aquells que els hi ha picat el mosquit portador de la malaltia.
Actualment hi ha vacuna contra el Tifus.
Aquesta imatge ens mostra la Rickettsia , un dels bacteris causants del tifus.
El Sífilis
El Sífilis és una de les malalties de transmissió sexual més conegudes. Es caracterítza per una infecció als genitals, febre i dolor intens. El diagnòstic més ràpid i senzill és una exploració dels genitals. Aquesta malaltia és d'origen bacteriani i per tant, el tractament són els antibiòtics però en especial, la penicil·lina.
El Sífilis prové d'Amèrica i va ser descobert l'any 1530. Actualment tots els països tenen les mateixes possibilitats de contraure la malaltia.
Aquesta malaltia afecta als humans i d'aquests tenen més riscs a patir-lo els qu tinguin o hagin tingut realcions sexuals amb persones infectades.
Un dels mètodes més eficaços per prevenir el Sífils és l'ús de preservatiu (ja sigui masculi o femení). Els mètodes aticonceptius ajuden a prevenir moltes malalties d'avui dia.
A l'imatge s'hi pot veure una representació gràfica del bacteri causant del Sífilis.
El SIDA
El SIDA (Sindrome d'immunodeficiència adquirida) és una malaltia que va ser descoberta l'any 1981 pel doctor Michael. Aquesta malaltia prové d'un vírus que els goril·les ja tenen en el seu cos així que neixen però que el seu sistema immunitari no dóna resposta perquè no els hi afecta. En canvi, a les persones aquest virus els afecta de tal manera que, progressivament, va destruint els glòbuls blancs o, el que seria el mateix, destrueix el nostre sistema immunitari. A la llarga pot provocar la mort perquè el nostre organisme no tindria defenses i, per exemple, un simple refredat el podria matar. Aquest virus es pot transmetre per vies sexuals o per via cutànea. Els símptomes d'aquesta malaltia són quasi be imperceptibles, ja que es poden confondre molt fàcilment amb altres malalties. Per exemple, el cansament, la febre, refredat ... en són símptomes però es podríen confondre amb altres malalties. Per tant, el diagnòstic més eficaç per saber si un pacient té el SIDA o no és fent-li una analítica de sang. Els països del tercer món són els que tenen més riscs a contraure la malaltia.
Aquesta malaltia afecta als humans i tot aquell que tingui relacions sexuals amb persones infectades té més possibilitats a tenir la malaltia.
En l'actualitat hi ha vacuna contra el SIDA i, almenys, s'intenta allargar la vida del pacient perquè aquesta malaltia dura fins a la mort; és crònica.
Ala nostra societat hi ha un dia mundial en contra del SIDA i, continuament s'esta investigant possibles tècniques per intentar eliminar el virus un cop dins el nostre organisme. De tota manera, els mètodes anticonceptius ajuden molt a la prevenció d'aquesta malaltia.
A l'imatge s'hi pot veure el virus del SIDA i la seva multiplicació.
El Sarampió
El sarampió és una malaltia que ja gairebé no existeix. Durant els anys 80 a Catalunya hi va haver un gran nombre de pacients amb sarampió però des de llavors n'han hagut molt pocs.
Aquesta malaltia és d'orígen víric i la seva transmisió pot ser cutànea o respiratòria. Els seus símptomes són la febre, la picor a la pell i l'aprició de petits granets i el diagnòstic és bastant fàcil perquè només s'ha d'observar la pell i fer una revisió general. El tractament que s'utilitza actualment són la talkistina, que és una pols que s'aplica a la pell i disminueix el dolor i la inflamació, i la vacuna. La vacuna del sarampió s'anomena *triple vírica i s'aplica ja des de ben petit.
El sarampió és una malaltia que ja des de l'antiguitat es coneix. Va ser descoverta per un metge persa anomenat Ibn Razi l'any 860.
Aquesta malaltia afecta als humans i els nens són els més afectats.
A la fotografía que s'hi adjunta es pot veure el virus del sarampió.
*triple vírica: la vacuna triple vírica s'aplica als nens petits i s'anomena així perque protegeix contra 3 malalties d'orígen víric: el sarampió, la rubeola i la parotiditis.
dilluns, 9 de març del 2009
El Refredat
El refredat, juntament amb la grip, són les malalties més comunes a Catalunya. Els principals símptomes són la febre, la mucositat i mal de cap. Aquest virus, en la majoria de casos simplement és al·lergia, és transmet a través de les vies respiratòries. El diagnòstic és molt senzill, ja que en un cop d'ull ja es veu que és un refredat. No obstant, en altres casos s'ha d'optar per una auscultació pectoral i una observació de la faringe.
El tractament més utilitzat són els ansiolítics. No cal fer repòs.
Aquest virus prové dels països subdesenvolupats on s'hi propaguen un gran nombre de malalties. Els països amb més risc a patir aquesta malaltia són els Estats Units i Europa, ja que la contaminació i les causes al·lèrgiques hi són més presents.
El refredat afecta a humans i a animals però especialment, dins del humans, a la gent d'edat avançada i als bebés.
Actualment hi ha vacuna contra el refredat.
A l'imatge adjunta s'hi poden observar diversos virus del refredat.
La Pesta
La Pesta és una malaltia que ja pràcticament no existeix. Va ser una malaltia típica de l'Europa del segle XIV produïda per un bacteri que es es transmetia a través de la mossegada de la rata negra; per tant la pesta és una malaltia de transmisió cutànea. Els principals símptomes que tenia la gent infectada eren els següents: ferides amb hematomes i sang fosca, dificultats resiratòries i febre alta. Antigament, la gent que agafava aquesta malaltia, es deixava morir per dues causes principals:
- Com que encara no es coneixia la malaltia, no es podia aplicar cap tractament
- La gent es pensava que la gent infectada estava maleïda pel diable i els hi tenien por.
Actualment, com que ja es coneix des de fa uns segles la malaltia, s'apliquen antibiòtics per combatre-la.
Aquesta malaltia afectava als humans i tenien més possibilitats aquells qu havien patit la mossegada d'una rata. En l'actualitat ja no existeix la Pesta.
La Pesta va fer augmentar la mortalitat durant el segle XIV.
En la imatge s'observen els bacteris entremig del teixit sanguini.
L'Otitis
L'Otitis és una malaltia molt comú, especialment en nadons o nens petits. És provocada per un bacteri i afecta a les diferents parts de l'orella i en casos greus, es pot arribar a extreure *pus de l'orella mitjana o interna. Els símptomes més importants són un intens dolor auricular, febre (en alguns casos pot arribar als 40º), supuració ...
La transimisó pot ser cutànea o be respiratòria. El diagnòstic de l'otitis és molt senzil: només cal observar l'orella externa i interna i ja esta. El tractament més eficaç i ràpid´és l'antibiòtic i de 3 a 5 dies de repòs absolut.
Aquesta malaltia és present arreu del món i afecta als humans i als animals. Les persones amb més risc de tenir-la són aquelles amb unes defenses baixes.
A l'imatge es pot veure la infalmació de les parets de l'orella provocada per una otitis a l'orella mitjana
* Pus: El pus és la secreció de tots els glòbuls blancs que han mort després de combatre la malaltia.
La Malària
La Malària és una malaltia provocada per un paràsit i els principals símptomes són la febre, la tos amb sang i un malestar general. Es transmet a través de la picada d'un mosquit que habita als països subdesenvolupats, on el risc de contraure-la és més elevat. El diagnòstic que s'empra més és una analítica de sang i orina i una detinguda obseravció dels símptomes. El tractamen per a aquesta malaltia són la utilitzaió de diversos fàrmacs per eliminar el paràsit.
La Malària va ser descoverta per Charles Louis l'any 1880.
Afecta a humans i a animals i actualment hi ha una vacuna contra la Malària.
A la fotografía s'hi poden veure les larves del paràsit entremig de la sang.
La Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Aquesta malaltia quasi bé impronunciable és una de le malalties que s'han descobert més recentment. És produïda per factors genètics: es tracta d'una prtoeïna de més que té el cervell humà afectat i que és perdjudicial. Els símptomes són pèrdua de memòria i canvis bruscos en el comportament i en la personalitat. El diagnòstic més habitual és una resonància magnètica i diferents TAC's (al cervell, al cor i al ronyó). Al ser genètica i crònica no té tractament i el pacient al llarg d'un temps mor. El pais amb més risc de patir-la és els Estats Units.
El nom d'aquesta malaltia prové del seu pròpi descobridor: Creutzfeldt-Jakob.
La Malaltia de Creutzfeld-Jakob afecta únicament als humans.
A l'imatge adjunta s'hi observa un dibuix esquemàtic de la proteïna nociva que tenen els cervells afectats entremig d'altres proteïnes que el propi cervell ja té. La proteïna nociva és la de color blau.
La Malaltia de Chaga
La Malaltia de Chaga és una malaltia que prové d'Amèrca i en especial, dels països tropicals. És provocada per un protozou flagelat (el trypanosoma) que afecta a diverses parts del nostre cos: pulmons, pell, ronyons i, algunes vegades, al cor. El protozou entra a l'organisme a través de la pell, per tant és de transmisió cutànea. Els símptomes principals són un intens dolor toràcic, febre alta, ofecs ...
El diagnòstic és el següent: analitica de sang i un electrocardiograma, principalment per observar l'estat del cor. Degut a que aquesta malaltia és crònica no té tractament i a la llarga, pot provocar la mort.
La Malaltia de Chaga afecta als humans però els animals tenen més riscs a tenir-la.
Actualment no existeix cap vacuna contra aquesta malaltia.
A la fotografía adjunta s'hi poden veure els protozous causants de la malaltia.
La Listeriosi
La Listeriosi és una malaltia d'origen bacteriani que en un 95% dels casos afecta als animals. Els principals símptomes són grip, febre i dolors difossos. La transmisió és oral, ja que es contagia a través d'aliment o aigua contaminada. El diagnòstic més acceptat és l'anàlisi de sang i la proba de la meningitis, per descartar que no ho és perquè, de vegades es poden confondre. Al ser provocada per un bacteri (*bacil) el tractament que s'utilitza són els antibiòtics.
La Listeriosi provè d'arreu el món però els països amb més risc de contraure-la són els del tercer món, ja que també són els més contaminats.
Com he esmentat abans, és una malaltia que afecta als animals i en una proporció més reduïda (5% aproximadament) als humans.
* Bacil: Un bacil és aquell bacteri que té forma allargada i/o quadrada.
La Lepra
La Lepra és una de les malalties que des de l'antiguitat ja ha afectat a les persones. Antigament es creia que les persones que patien aquesta malaltia eren les castigades per Déu o estaven poseïdes pel Diable i, degut a aquests motius, ningu en tenia cura d'elles.
Actualment, degut a l'alt avenç en la medecina sabem que aquesta malaltia és d'origen bacteriani i que no té cap causa sobrenatural. Els principals símptomes són la ciaguda de la pell, irritació de la pell i febre. Aquesta malaltia té la peculiaritat de que no té via de transmisió. El diag`nòstic de la Lepra és elaborat ja que primerament s'ha de realitzar una analítica completa de sang i posteriorment, fer un anàlisi dels teixits epitelials de la pell.
Aquesta malaltia és crònica i per tant, els medicaments que s'utilitzen no són per combatre la malaltia sinó per alleujar el dolor. S'utilitzen antibiòtics i aspirines.
La Lepara prové dels països del sud de l'Àsia i Àfrica. No obstant, els països amb més risc de patir-la són Brasil i India.
Va ser descoberta pel metge noruec Gerhard Armauer Hansen l'any 1909.
La Lepra afecta als humans i, totes aquelles persones que visquin amb persones que pateixin la malaltia són les que tenen més risc de contraure-la.
En aquesta fotografia que s'hi adjunta es pot observar un leprós dels anys 1800, que evidenment no va rebre cap mena de tractament.
La Leishmaniosi
La Leishmaniosi és una de les malalties més extranyes que existeixen. Els principals símptomes són els problemes renals, lesions a la pell, febre ... La transimisió és cutànea a través del paràsit leishmània o , en el cas d'Espanya per la picada del mosquit feblòtom . El seu diagnòstic també és bastant complicat ja que s'han d'observar detingudament els símptomes i fer un anàlisi de sang. En alguns casos, però és recomanable fer també un anàlisi d'orina.
Aquí a Espanya, les comunitats amb més risc de patir-la són: Euskadi, Cantàbria, Astúries i Galícia.
Generalment, afecta als animals però com a gairebé tot hi ha l'excepció que confirma la norma: hi ha alguns humans que també la poden contraure. Els pocs humans que l'han patit han estat sotmesos a precàries mesures higièniques.
Avui dia, no hi ha vacuna contra aquesta malaltia i el tractament són mètodes per eliminar el paràsit.
La Legionel·losi
La Legionel·losi o legionel·la, com és més coneguda, és una malaltia d'orígen bacteriani (bacteri flagelat tal i com es pot observar en la fotografía) i la transmisió es duu a terme per les vies respiratòries. Aquesta malaltia afecta al pulmó de tal manera, que pot provocar la mort. El seu diagòstic és bastant complex ja que s'ha d'observar detingudament la mucositat i s'han de fer anàlisi de sang i d'orina. El seu tractament més ràpid són els antibiòtics següents: l' erotrimicina i el levofloxacino.
Aquesta malaltia prové de Filadèlfia (EE.UU) i va ser descoberta per un grup de científics nord-americans l'any 1976. La Legionel·losi afecta principalment als humans i d'aquests qui té més risc són les persones de mitjana edat i els avis o gent d'edat avançada.
En l'actualitat no hi ha vacuna contra aquesta malaltia.
L'Hepatitis G
L'hepatitis G és un dels tipus més extranys que existeixen d'aquesta malaltia. Va ser descoberta l'any 1995 per un grup de científics als Estats Units.
Els principals símptomes són els mateixos que en els altres casos d'hepatitis (dolor abdominal, febre, grogor cutànea ...). La diferència amb els altres tipus es troba al diagnòstic: a l'analítica de sang, s'hi troben uns anticossos especialitzats en aquesta malaltia. El tractament més eficaç és la dieta i un repòs absolut.
L'hepatitis G és una de les poces malalties que afecta també als animals. De fet, és un virus que prové dels goril·les però, malauradament es va passar als éssers humans.
Actualment no hi ha vacuna contra aquest virus.
diumenge, 8 de març del 2009
L'Hepatitis B
L'hepatitis B és un altre tipus d'hepatitis que existeigen i és similar al tipus A. Els símptomes són els mateixos (dolor abdominal, febre, mal de cap, grogor cutànea...) però en aquest cas el pacient mostra més cansanci. L'hepatits B té dos tipus de transimisó: oral o cutànea (a través d'un tall, per exemple). El diagnòstic és el mateix que en el cas de l'hepatitis A però, per estar-ne segurs és millor fer un anàlisis de sang. En aquest cas, el tractament varia una mica del de l'hepatits A; també el pacient ha de fer dieta però s'haurà d'utilitzar també interferó, uns anticossos especials per combatre aquesta malaltia.
L'hepatitis B prové dels països subdesenvolupats, en especial d'Àsia i Àfrica. Les zones endèmiques són les que més risc tenen en contraure-la.
Els humans són l'espècie que té més possibilitats de patir-la. De tota manera, les persones amb una mala higiene en són les més afectades.
També hi ha vacuna per aquest tipus d'hepatits.
L'Hepatitis A
L'hepatitis A és un dels tipus més greu que hi ha d'hepatitis. Es caracteritza pels mateixos símptomes que l'hepatits normal (per dir-ho d'alguna manera) però amb una petita diferència: en el cas de l'hepatitis A l'orina presenta un color més fosc. La seva transimisió també és oral i el seu diagnòstic és una inflamació aguda del fetge.
El tractament més eficaç és el repòs absolut i una dieta estricta, sense carn si pot ser.
On és més fàcil agafar aquesta malaltia és als països subdesenvolupats, ja que l'aigua esta més contaminada i les mesures d'higiene no són massa adequades.
Aquesta malaltia afecta a humans de totes les edats.
També hi ha vacuna contra aquest tipus d'hepatitis perquè es subministra juntament amb l'hepatitis normal. La vacuna inclou hepatits, hepatits A, hepatitis B i hepatits C.
dijous, 5 de març del 2009
L' Hepatitis
.gif)
L'Hepatitis és una malatia força comuna a la nostra societat que afecta al fetge. Aquesta malaltia és d'origen víric i la transmissió és duu a terme per la boca, ingerint aliments o aigua contaminada. Els principals símptomes són una pell grogossa , vòmits i un fort dolor a la zona dreta de l'abdomen. El diagnòstic més clar i senzill és l'atenta observació dels símptomes i una analítica de sang.
La hepatitis afecta als éssers humans de totes edats però, especialment als que prenen força alcohol, ja que aquest conté una proteïna que costa molt de digerir i el fetge s'esgota.
Actualment hi ha una vacuna contra l'hepatitis que es subministra en tres dossis.
Un dels aliments que millor van pel fetge és la carxofa. Aquesta verdura conté unes proteïnes que ajuden al desenvolupament de les cèl·lules hepàtiques.
La Grip
Qui no ha tingut mai la grip? Aquesta pregunta seria una mica "tonta" ja que de segur que en sabem la resposta. A Catalunya la majoria de la població té grip almenys 2 cops l'any, ja sigui per causes al·lèrgiques o no. Els símptomes d'aquesta malaltia són el mal de cap, un malestar general, febre , mal de coll i mucositat. La transmissió del virus és mitjançant les vies respiratòries i el diagnòstic més clar és la irritació a la faringe, el pacient es mostra febril ...
Actualment, no hi ha un medicament que combati el virus sinó que hi han medicaments que ajuden a alleugar el dolor i la febre que produeix la malaltia.
Actualment, no hi ha un medicament que combati el virus sinó que hi han medicaments que ajuden a alleugar el dolor i la febre que produeix la malaltia.
El virus de la grip s'esta al cos humà durant una setmana més o menys i, pasats aquests dies en absolut repòs i prenent els medicaments per alleujar el dolor, el virus s'autodestrueix sol.
La grip existeix per arreu del món i la pot agafar tothom. No obstant, la gent al·lèrgica té més probabilitats a contraure-la. Els infans in nens prescolars també hi tenen més possibilitats.
La Gonocòccia
La Gonocòccia és una de les malalties de transmissió sexual (MTS) més conegudes. El pacient infectat mostra irritació i molèsties genitals. És una infecció d'origen bacteriani i el seu tractament és un antibiòtic específic: cefalosporines. Aquesta malaltia afecta als humans principalment i les persones que han tingut relacions sexuals amb persones infectades són les que tenen més risc a tenir la malaltia.
Els mètodes anticonceptius són efectius per evitar les malalties de transmissió sexual i embarassos no desitjats.
En el cas de les dones, és recomanable fer una visita al ginecòleg cada any. En els homes en canvi, fins als 40 anys, no és recomanable visitar l'uròleg.
La Gingivitis
La Gingivitis és una de les malalties infeccioses més comunes a Catalunya i a arreu del món. Els símptomes més importants són la informació de les genives i un dolor intens a la boca. El diagnòstic és claríssim ja que el pacient mostra una inflamació excessiva de les genives. El millor tractament que hi ha és una bona i correcta higiene bucal. El seu orígen és bacteriani ja que és provocada pels bacteris que hi han a les genives.
Pot afectar a qualsevol persona de qualsevol edat i pais. La gent que té més possibilitats de patir-la és tota aquella que té una baixa higiene bucal.
La Gastroenteritis
La Gatroenteritis és un agreugament de la gastritis. La seva transmisió i el seu orígen, per tant, és el mateix. El seu diagnòstic és, prin
cipalment una bona auscultació de la zona abdominal i observar amb ull mèdic l'estat del pacient (color de la pell, estat d'ànim, observació de les pupil·les ...)
El tractament més eficaç, com el de la Gastritis és una dieta estricta i prendre begudes amb sals minerals.
Aquesta malaltia està present arreu del món i els nens són els que més la tenen. No obstant, els adults i la gent de la tercera edat també poden contrare-la.
cipalment una bona auscultació de la zona abdominal i observar amb ull mèdic l'estat del pacient (color de la pell, estat d'ànim, observació de les pupil·les ...)El tractament més eficaç, com el de la Gastritis és una dieta estricta i prendre begudes amb sals minerals.
Aquesta malaltia està present arreu del món i els nens són els que més la tenen. No obstant, els adults i la gent de la tercera edat també poden contrare-la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)